TOT...

Després de les vacances....Després dels naixements...Després de carregar les piles us escric un text que m'agrada molt i que segons m'han dit és de la doctora Na Martha Morris:
TOT
Tot el que saps
Tot el que ets
Tot el que fas
Tot el que tens
Tot el que creus
Tot
Ha servit per arribar fins aquí...

Com seguir?

Com fer per anar més enllà?
Tal vegada hagi arribat el temps d'utilitzar
Tot el que encara no saps
Tot el que encara no ets
Tot el que de moment no fas
Tot el que afortunadament no tens
Tot allò en què encara no hi creus

Oi..que anima, en tots sentits humans i i de testimoniatge cristià ?

Una nova vida...

El passat dia 24 d'agost a les vuit del vespre va nèixer el meu segon nét. En ORIOL
El seu germanet de dos anys es diu JOEL.
I oh coses de la vida !!!els dos han nascut al mateix dia: 24 d'agost...

Què n'estem de contents!!!
Que n'estan, també, els seus pares, en Marc i la Imma. FELICITATS

- Quina meravella...!!!una NOVA VIDA
I després de tot l'enrenou que comporta ,de preparació, espera, quiròfan...sabeu què és el que em va emocionar molt...?
- El meu fill Marc, el pare d'en Joel i de n'Oriol...ens diu a mi i a la meva dona que anem veure el nounat cap al tard, a les deu de la nit... I doncs..per què, li dic?
- Perquè el primer que el vegi ha de ser el seu germà, en Joel, i ho ha de fer sol, amb el pare i la mare....Hem esperat tant de temps perquè naixès que ara....ha de ser ell que conegui el seu germà acabat de nàixer, en Oriol.

Dir-me això i posar-me a plorar, emocionat, va ser tot u.
No perquè no pugués ser jo el primer de veure'l....sinó per l'encert que tenien a fer aquest gest tan maco i privilegiar el seu germà.
Sort que tenia al costat l'altre fill meu, en Pau, que per acabar-ho d'adobar... em diu:
- Hauries d'estar feliç..perquè és això el que ens has ensenyat a fer a tots dos. Gràcies per l'educació rebuda...

Quina responsabilitat!!! Què és educar? Com hem d'educar? Ja saps que sempre estem educant...?
Què bonic aquell anunci de la televisió, on surten els fills d'una família que van fent el que han vist fer als seus pares...ajudar, netejar...llegir..i creuar les cames!!!

"Lloeu el Senyor, tots els pobles, glorifiqueu-lo totes les nacions.
El seu amor per nosaltres és immens, la fidelitat del Senyor dura per sempre" salm 116,1,2.

Ah...i per respecte a la voluntat dels pares d'en Joel i de n'Oriol ,no poso la fotografia del seu fill al Bloc (tampoc saben que faig un blog...jeje)
La foto que he posat vol significar la tasca que ens espera per a què esdevingui lliure de les "marques comercials" que l'esperen i que sàpiga que si de cas ve "marcat" per a un projecte diví.
No li diguessiu pas, això va dirigit a vosaltres, els meus amics "bloguers" cristians.

Amics per sempre...

Avui dedico el meu Bloc als meus amics...

Amics de totes les edats, de totes les maneres de pensar, siguin dones o homes. només poso com a condició que siguin honrats, que siguin sincers, que siguin oberts, que siguin bones persones, que vulguin expressar i compartir els seus sentiments, les seves experiències....és a dir la seva vida.
He dit dones i homes...Qui diu que no hi pot haver una bona amistat entre una dona i un home sense..... No és cert. Ho tinc comprovat i tornat a comprovar.
Un dia a una mare...força preocupada per la drogoadicció de la seva filla a l'alcohol, li proposava que potser les noves tecnologies i l'internet podria ajudar la seva reinserció al món laboral i real. Em va respondre: Ui! l'internet té perills!!! I jo li vaig respondre...què hi ha a la vida que no sigui perillós..?Tot depèn de l'ús que se'n faci...(com el cine, la Tele...etc).
Tenir amistat amb persones d'altre sexe...com enriqueix..!!! ((Ui...té perills..!!)
Jo prefereixo pensar en la riquesa que comporta, la plenitud que dóna i l'ajut mutu que pot comportar per a la plena realització dels projectes de vida a què som cridats per Jesús... O no?.
I t'ho dic jo de 73 anys i que tinc amics d'ambdós sexes desde dels 10 anys fins als 65 anys..Més grans en tinc algun però resulta que les noves tecnologies se'ls hi han avançat tot i que alguns s'hi esforcen també a fer-les servir.
La relació amb els més petits, cal això sí, supervisar-la amb els pares. Amb els més grandets...ja és seva la responsabilitat d'ús.

En fi per a tots ells/elles Bon final de vacances i reingrès a la feina dels "dia a dia"....i AMICS PER SEMPRE!!!

Estiu i encara estiu...

Avui, amb poques ganes d'actualitzar els blocs a causa de la calor imperant, tot i haver plogut... Però relatar el que un ha viscut no costa gaire... Heus ho ací:

- Una trentena de persones d'una mitja d'edat de 70 anys.Dues noies d'uns quinze anys sudmericanes, un xic avergonyides però decidides a col·laborar amb el rector a fer la Col·lecta de la missa.
- Dues noies discapacitades en companyia dels seus familiars.Dos infants, un dos anys i una altra de set anys amb els seus pares.
- A la meva dona li feia mal la cama i amb aquesta excusa s'ha quedat a casa.
- El capellà d'uns 70 anys anava recitant lentament, amb una cantarella molt típica, tots els textos rituals de la celebració.
- En el poble molta tranquil·litat. Uns, mentre es deia la missa de "precepte" com ha recordat el capellà, també pel proper dimecres dia 15 d'agost, al bar fent la xerradeta. Altres a la placeta comentant el dia que feia avui.
- A la sortida de missa, la gent més gran explicant l'evolució de les seves dolències i malalties. La gent no tant gran comentant els negocis que tenen entre mans. El jovent...res perquè no n'hi havia cap. Aquells sudamericans han marxat depressa, semblava que es trobaven fora del seu ambient.
- Hem anat a comprar el diari del diumenge: Problemes i enfados a Navarra. Embussos a les carreteres.No parlem de la Renfe...i de les explicacions dels polítics i responsables... I d'en Lluís Ma. Xirinachs que se'ns diu que "s'ha deixar morir" en un bosc del ripollès...
- Al reataurant on hem anat a dinar hi havia un grup de disset persones - tres generacions-que celebraven el 86è aniversari d'Quim.
- En una taula del costat també tres generacions, i la "iaia"la besàvia amb Alzheimer. Ella només mirava...tot el que passava al seu voltant. La nena més petita dos anys i mig només feia coses per cridar l'atenció dels pares...i quins crits no feia!!! i ho lograva...
- Com em fan pensar veure jovent o gent gran discapacitada. Quines ganes de voler saber les coses...saber com Déu...

Puc atrevir-me a judicar la gent de la placeta? O la del bar? O la que estava a missa? O la del capellà recordant "la missa de precepte".I les noies sudamericanes? I la meva dona? O les besàvies, o en Lluís Ma??
I per què aquests ganes o necessitat de fer judicis de valor de les persones i els seus actes?

I avui, no era però, el dia privilegiat on els cristians ens trobem per fer una aturada i celebrar la salvació de Jesús? Com ho havíem d'haver fet això? On ho havíem de fer? al bar, a la placeta, a l'església, al restaurant on hem anat a dinar?
Algú m'aniria bé que m'ho ensenyès a més del meu grup de revisió de vida de l'ACO.

Aquesta és l'Església i aquesta la natura que l'envolta i aquesta la gent.

Estiu...Aran

Uns dies de tranquil·litat...
Uns dies de família...
Uns dies d'haver vist tots els fills dels meus nebots que viuen a Baqueira...
Uns dies de Festa major...
Uns dies de trobades araneses amb els cants i dances genuïnes de l'Aran.

També calia renovar el bloc perquè la festa major del meu poble ja acabada...
I enguany els cursets d'estiu també s'han acabat...

Quantes esglésies romàniques...!

Quanta boira i pluja, darrerament...

Quanta natura per contemplar...

Quant misteri per contemplar...!!!