Uns dies de tranquil·litat...
Uns dies de família...
Uns dies d'haver vist tots els fills dels meus nebots que viuen a Baqueira...
Uns dies de Festa major...
Uns dies de trobades araneses amb els cants i dances genuïnes de l'Aran.
També calia renovar el bloc perquè la festa major del meu poble ja acabada...
I enguany els cursets d'estiu també s'han acabat...
Quantes esglésies romàniques...!
Quanta boira i pluja, darrerament...
Quanta natura per contemplar...
Quant misteri per contemplar...!!!
1 comentario:
Què bé, córrer per la Vall d'Aran! Fa molts anys que no hi he anat. La darrera vegada que hi vaig passar va ser per anar a pujar la Pica d'Estats. I d'això ja en fa uns quants anyets...
Publicar un comentario