domingo, agosto 26, 2007

Una nova vida...



El passat dia 24 d'agost a les vuit del vespre va nèixer el meu segon nét. En ORIOL
El seu germanet de dos anys es diu JOEL.
I oh coses de la vida !!!els dos han nascut al mateix dia: 24 d'agost...

Què n'estem de contents!!!
Que n'estan, també, els seus pares, en Marc i la Imma. FELICITATS

- Quina meravella...!!!una NOVA VIDA
I després de tot l'enrenou que comporta ,de preparació, espera, quiròfan...sabeu què és el que em va emocionar molt...?
- El meu fill Marc, el pare d'en Joel i de n'Oriol...ens diu a mi i a la meva dona que anem veure el nounat cap al tard, a les deu de la nit... I doncs..per què, li dic?
- Perquè el primer que el vegi ha de ser el seu germà, en Joel, i ho ha de fer sol, amb el pare i la mare....Hem esperat tant de temps perquè naixès que ara....ha de ser ell que conegui el seu germà acabat de nàixer, en Oriol.

Dir-me això i posar-me a plorar, emocionat, va ser tot u.
No perquè no pugués ser jo el primer de veure'l....sinó per l'encert que tenien a fer aquest gest tan maco i privilegiar el seu germà.
Sort que tenia al costat l'altre fill meu, en Pau, que per acabar-ho d'adobar... em diu:
- Hauries d'estar feliç..perquè és això el que ens has ensenyat a fer a tots dos. Gràcies per l'educació rebuda...

Quina responsabilitat!!! Què és educar? Com hem d'educar? Ja saps que sempre estem educant...?
Què bonic aquell anunci de la televisió, on surten els fills d'una família que van fent el que han vist fer als seus pares...ajudar, netejar...llegir..i creuar les cames!!!

"Lloeu el Senyor, tots els pobles, glorifiqueu-lo totes les nacions.
El seu amor per nosaltres és immens, la fidelitat del Senyor dura per sempre" salm 116,1,2.

Ah...i per respecte a la voluntat dels pares d'en Joel i de n'Oriol ,no poso la fotografia del seu fill al Bloc (tampoc saben que faig un blog...jeje)
La foto que he posat vol significar la tasca que ens espera per a què esdevingui lliure de les "marques comercials" que l'esperen i que sàpiga que si de cas ve "marcat" per a un projecte diví.
No li diguessiu pas, això va dirigit a vosaltres, els meus amics "bloguers" cristians.

10 comentarios:

Sergi d'Assís dijo...

Manel, moltes felicitats!!
Em sembla que encara no havia escrit en el teu bloc, encara que l'he anat seguint. Però el naixement d'un nou nét és un motiu suficient, no? Veig que això de ser avi és una experiència molt especial!! Que per molts anys!!!

Maria Escalas Bernat dijo...

Que t'ompliré de benediccions i faré que la teva descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de la vora de la mar
(Gènesis, 22, 17)
Enhorabona, Manel! Per aquesta nova vida que enceta el camí, per la teva descendència, la física i l'espiritual.
Una abraçada

Josep Maria Buscà dijo...

Per molts anys Manel. Heu educat els fills amb seny i estimació. Ara veieu el fruit del vostre esforç. L'entrada que has fet al blog no té pèrdua. Gràcies per educarnos a noslatres.

Josep Maria Buscà

Montse dijo...

Moltes felicitats, avi!!
El naixement d'una nova vida, és motiu de celebració, i com deia la meva mare, no hi ha res més bónic que tenir un fill i veure'l crèixer, i també em deia, mai estimaràs a ningú tant com a un fill.
I quanta rao tenia la meva mare!!, jo que li vaig portar tants de problemes, i ara que sóc mare, me'n adono del que em volia dir.
Ah! el meu fill gran també és diu Joel, que vol dir: Déu és Déu.
Una abraçada, ja ens anirem coneixent, i gràcies pel teu comentari.

Anton Roca dijo...

Sí que havia visitat el teu bloc, altres vegades. M'ha agradat molt el teu comentari. De primer em pensava que la foto era del nen i la mare... "Uf, si que van embalats!" vaig pensar... Després, llegint, comprenc la foto. Ve a un món que, vulgui o no, el "marcarà". Educar és triar la "marca"... Aquella de la qual parles "és suau i lleugera".
Felicita els teus fills i enhorabona a tu i a la teva dona.
Benvingut Oriol!

Anónimo dijo...

Felicitats, ...cada infant que neix es una afirmació més del nostre amor a la vida... segur que en vostre cas es així, que per molts anys en disfruteu.

Marga

Sara dijo...

Moltes felicitats, Manel!!! Ser avi??? Wow, quina responsabilitat més maca. A mi em van marcar moltíssim els meus dos avis, sempre els recordo en tot el que faig. Em van ensenyar a afrontar la vida amb optimisme malgrat les adversitats, a estimar des de la distància, a ser més solidària, a multiplicar ;-), a recitar poemes, a jugar als escacs i a cartes... Són grans i petites coses impossibles d'oblidar. Records maquíssims d'uns àngels que ara vetllen per mi. Espero que tu també deixis una inoblidable marca en els teus néts.

Petons

Manel Filella dijo...

Jo acotumo a respondre particularment al vostre Bloc. Però com que aqui hi ha el costum de fer-ho públicament, jo també ho faré. A més hi ha gent anònima...
----------
-Sergi: molt bé pel teu inici de comunicació...que duri!! A la vida continuament fem experiències noves...que durin.
-Maria:tu també vas encetar dues vides...oi. Enhorabona també per tu.
-Josep Ma:D'acord...mai saps en quina mesura vas educant. I és gratificant que de tant en tant t'ho recordin i agraeixin.
- Montse: de mica en mica, de vida en vida, ens anem coneixent i comunicant. Fins aviat.
- Anton Roca:Segur que la tasca serà suau i lleugera amb el Seu ajut.
- Anònim (Marga). Efectivamant és una reconeixement i amor a la vida...
- Sara: Cada cop que veig els meus néts...penso "quina responsabilitat"!! Cada dia miro d'aprendre a ser millor avi...

Saltimbanquineta dijo...

Darrere de Sant Genís, encara no us havia felicitat a tots plegats. Moltes felicitats pel nounat! És curiós, que els dos germans hagin nascut el mateix dia d'any diferent. Ah! I molt bonic tot l'escrit del blog, i el comentari del Pau. Felicitats per tot!

Manel Filella dijo...

- Saltimbanquineta:...ara ja se escriure el nom.
"Mercès pel comentari...Ja se una mica més de tu...Navàs...Tu tant aviat a Palestina com a Torroella de Montgrí o a Navàs...fent el pallasso...i mostrant-nos les desgràcies del món on vivim i també les esperances.Fins aviat"