Celebraven el comiat de les festes de la tardor a Sant Feliu de Llobregat...
D'aquí un dies les celebraran a Sant Just Desvern...
Tot caminant, per la riera avall, un bon recorregut per anar col·locant les coses al seu lloc. Vull dir contemplar, pregar, reflexionar, aclarir idees i pensaments.
- Un jove solitari....potser no tant...pintava amb el seu sprai la paret on l'ajuntament autoritza a fer pintades a tots els afeccionats als grafitti.
Què hi cercava, aquest jove, a les 8 del vespre, sol, amb el seu sprai, els colors, la paret..? la seva realització personal artística i de comunicació a altres?
- Una rateta, al fons del rec amb poca aigua,fent el seu recorregut de cerca d'aliment personal i potser fins i tot familiar.
Quina casualitat de coincidir amb el meu pas per allà. Que només surt a quella hora? que surt cada dia i quantes vegades al dia.I qui la veu ? I quant de temps, potser annys, fa que fa el mateix? I qui se n'assabenta de la seva existència? i si ve una riuada i es mor...qui se n'assabenta? Té sentit això? Forma part del "Misteri"
- Arribo a la plaça de la Vila. Plena de gom a gom. Quanta gent de totes les edats per veure passar el "correfoc" de les festes.
Quin compromís amb els ciutadans de convivència en aquest esdeveniment un xic burlesc, irònic i un xic barruer també, en ocasió de la presentació a l'inici del correfoc. No sé perquè aquells dimonis i àngels barruers en el seu llenguatge havien de despenjar-se del campanar de la Catedral....Deuen ser costums...
El més bonic...els focs, el jovent ben guarnit i amb un ritual ben estudiat i après alegrant tota la concurrència, des de nens i nenes de bolquers a avis de vuitanta anys...tots a veure l'esdeveniment del foc: amb el tauró, la mulassa, l'elefant, els acompanyants musicals.
En aquella estona, els problemes no hi eren presnets, ni les malalties, ni les baralles, ni la política explícita. Tots erem ciutadans de la mateixa ciutat.
Què no és un model de convivència per a la resta dels dies i dels anys? I per què no ho arriba a ser? És que le vida és compentència? és lluita pel poder? el diner és el que importa? i el treball a les indústries només serveix per enriquir i explotar la gent al servei de l'economia global?
I mentrestant aquest xivarri espectacular...a la catedral es deia la missa vespertina per aquells....no sé qui exactament...que celebraven l'acció de gràcies dominical, que vigilaven de complir un precepte, que demanaven pau, amor, justícia i germanor.
BONES FESTES DE TARDOR...
D'aquí un dies les celebraran a Sant Just Desvern...
Tot caminant, per la riera avall, un bon recorregut per anar col·locant les coses al seu lloc. Vull dir contemplar, pregar, reflexionar, aclarir idees i pensaments.
- Un jove solitari....potser no tant...pintava amb el seu sprai la paret on l'ajuntament autoritza a fer pintades a tots els afeccionats als grafitti.
Què hi cercava, aquest jove, a les 8 del vespre, sol, amb el seu sprai, els colors, la paret..? la seva realització personal artística i de comunicació a altres?
- Una rateta, al fons del rec amb poca aigua,fent el seu recorregut de cerca d'aliment personal i potser fins i tot familiar.
Quina casualitat de coincidir amb el meu pas per allà. Que només surt a quella hora? que surt cada dia i quantes vegades al dia.I qui la veu ? I quant de temps, potser annys, fa que fa el mateix? I qui se n'assabenta de la seva existència? i si ve una riuada i es mor...qui se n'assabenta? Té sentit això? Forma part del "Misteri"
- Arribo a la plaça de la Vila. Plena de gom a gom. Quanta gent de totes les edats per veure passar el "correfoc" de les festes.
Quin compromís amb els ciutadans de convivència en aquest esdeveniment un xic burlesc, irònic i un xic barruer també, en ocasió de la presentació a l'inici del correfoc. No sé perquè aquells dimonis i àngels barruers en el seu llenguatge havien de despenjar-se del campanar de la Catedral....Deuen ser costums...
El més bonic...els focs, el jovent ben guarnit i amb un ritual ben estudiat i après alegrant tota la concurrència, des de nens i nenes de bolquers a avis de vuitanta anys...tots a veure l'esdeveniment del foc: amb el tauró, la mulassa, l'elefant, els acompanyants musicals.
En aquella estona, els problemes no hi eren presnets, ni les malalties, ni les baralles, ni la política explícita. Tots erem ciutadans de la mateixa ciutat.
Què no és un model de convivència per a la resta dels dies i dels anys? I per què no ho arriba a ser? És que le vida és compentència? és lluita pel poder? el diner és el que importa? i el treball a les indústries només serveix per enriquir i explotar la gent al servei de l'economia global?
I mentrestant aquest xivarri espectacular...a la catedral es deia la missa vespertina per aquells....no sé qui exactament...que celebraven l'acció de gràcies dominical, que vigilaven de complir un precepte, que demanaven pau, amor, justícia i germanor.
BONES FESTES DE TARDOR...
1 comentario:
Manel a vegades no ens adonem, de que ens comportem civilitzadament, i quan sents aquest caliu, amb la gent, aquesta unió, es quan et sents orgullós de conviure amb la gent, de fer amics, llàstima qe no sempre sigui així, en la vida tindríem que ajudar-nos i caminar tots en una sola direcció.
Gràcies pels teus comentaris, i una abraçada!!!!!
Publicar un comentario