domingo, mayo 03, 2009

Jo sóc el Bon Pastor (Jo.10,11)



Diu Jesús: "Jo sóc el bon pastor.
I diu que coneix les seves ovelles i les ovelles a Ell.
I "dóna la vida" per elles.

Cinc vegades diu que "dona la vida..."
Feia referència als jueus de l'època...
Els jueus el titllaven de boig i endimoniat i Ell els titlla d'assalariats...tot recordant-los el que deia el profeta Ezequiel (34,6)...que "el meu ramat està dispers i ningú no se'n cuida..."
I també els diu que està cridat a acollir altres ovelles que no estan al seu ramat...Tot el món (no només el poble d'Israel)

Com dóna la seva vida Jesús ?
+ Amb entrega total
+ Amb un coneixement personal.
+ on ningú no n'és exclòs

Com cristà...seguidor de Jesús...em pregunto...
- Em sento pastor?
- Sé quines són les meves ovelles?
- Em sento pastor d'algú?

Per mi...més que feina de "pastor" és la de ser: "acollidor", "ajudador", "facilitador", "amador"...

Cal descobrir que tenim necessitat de donar-nos, implicar-nos, d'estimar, de donar gratis el que hem rebut gratis.
Cada moment, cada dia és una ocasió per construir unb món millor. Això sí, sempre de la llibertat, perquè vull, com Jesús.

On puc ser útil) On puc donar el que tinc, transmetre allò que he rebut?
Crec que és important no oblidar el dia a dia, intentar ser llum en la família i en els amics, en la feina, en el barri...
Potser prendre la responsabilitat, a pesar de la por. A pesar dels nostres límits.
Els límits estan aquí, i són humans; són els que ens fan humans.
Si espero a no tenir por, no actuaré mai.

Jesús és el nostre consol i esperança per fer aquest camí.
No tant per veure si sóc bon o mal pastor, com en temps dels jueus i Jesús, sinó
si vaig donant la vida pels altres com Jesús la va donar morint i ressucitant...

1 comentario:

A.C. dijo...

L'Evangeli de sant Joan és una meravella :-)

M'agrada tant quan diu que dóna la vida "sóc jo qui la dóna, ningú no me la pren" (cito de memòria així que potser no sigui "exacte", però la idea sí que ho és)

En quant a ser nosaltres pastors... és tan difícil!! Però no ens podem rendir... i jo, cada dos per tres en tinc de temptacions de rendir-me, sóc un cas!! :-) Però llavors vinc al teu blog o vaig al blog de Miquel Marimon , per exemple... i carrego la bateria ;-))