domingo, mayo 17, 2009

Que us estimeu...(Jo.15,9...)


- Massa coses per "estimar"....No puc pas...
- És aleshores que començo a fer-me preguntes: A què estic cridat...? Per què aixó i no allò? Per què a aquest sí i a aquell no?
- I per postres fins a donar la vida...?

- Avui ens hem trobat la família. Erem una seixantena. Ho fem, aproximadament, cada deu anys. I la proposta d'enguany és de fer la trobada cada cinc anys...
A més de la sorpresa de totes les novetats familiars....en el moment més solemne de la trobada, tothom es desitjava a més de no perdre la relació familiar que creixés "l'amistat". Jo he entés "estimació" entre nosaltres...

- En M. em preguntava la possibilitat de fer-se "autònom" i així poder rebre un ajut o algun microcrèdit i poder treballar... Amb quines ganes m'ho comentava, talment com si jo pogués solucionar la seva vida...

- En P., a la mateixa hora, com cada dia, porta el gos al "pipica". Allà hi troba, a més, companyia i companyonia. Allí pot descarregar la pressió que ha anat acumulant durant el dia...

- En P. i en G. estimen, d'una forma tan maca...!!,sa mare i els seus fills que carreguen piles per tota la propera setmana que iniciaran...

- Ahir la meva dona es va trobar amb les seves companyes del taller de "macramé"- 8 en total- i vàrem dinar tots junts a casa... Quina sinceritat, quina franquesa i confiança...

En tots aquests esdeveniments...ni un mot de religió, de confessió de si un és creient, o cristià, etc...

Jo em pregunto...cal, convé..és recomanable..l'explicitació de la pròpia creença?
S'està "estimant", s'està "ajudant", s'està "escoltant"...En mig d'aquests esdeveniments..hi ha l'Esperit!!!. És construeix el Regne de Déu...tot i que molts es diuen no creients...

Bé continuaré en una altra ocasió. Gaudim de la natura i la primavera...

1 comentario:

A.C. dijo...

Home, si jo em reuneixo amb les amigues per cosir o per anar a fer un cafè, ja et dic jo que tampoc es parla de religió :-)

Ara bé, en una reunió familiar, per exemple, doncs quelcom tan senzill com beneir la taula :-)

Ai Manel, la primavera!!! Jo que estic xafada, xafada i esperant a que passi!!!