(Les fotografies són tretes del "google". Cap referència a familiars)
- Estava contemplant un dels meus néts...J.I em deia...: - El meu pare em diu... El meu pare em diu....I no parava, satisfet, de fer les coses que el seu pare li havia ensenyat de fer... Els infants depenen dels pares...creuen en ells, confien en ells..
I tot això per a poder crèixer i viure en plenitud.
- La meva amiga E.i el meu amic D.tot el seu ser...és agradar...tenir amigues i amics. Trobar l'amor de la seva vida. També ensortir-se'n en els estudis i tenir una bona professió. I de més gran "viure" i trobar la felicitat.
- La meva sogra l'han d'operar perquè té un tumor. Esperem que se'n sorti bé..Que si ara té 86 anys en pugui celebrar uns quants més més de vida....
Quan una persona estima una altra, no no vol que s'acabi mai aquest intercanvi d'amor.
Però és raonable "confiar" en la vida, també creure en l'altra "vida".
És raonable que aspirem a VIURE.
Continua el misteri de l'ésser humà...
5 comentarios:
Què maco és quan es veu aquesta comfiança dels fills en els pares!!
Quan són petitons és una comfiança cega. El que diuen els pares segur que és veritat... Els pares ho saben tot :-))
Tinc un amic malalt, i és molt jove... demano al Pare que el curi.
I, si no pot ser, doncs que li doni molta, molta força per preparar-se per la VIDA...
Quan ja començava a perdre l'esperança, diumenge vaig rebre una molt bona notícia :-))
ASSUMPTA: Un dia ja m'explicaràs...la bona notícia!! Me n'alegro
Hola Manel, avui he decidit connectar-me i retrobar-me amb tots els amics de la blogesfera, a mica en mica ens anirem retrobant. Una abraçada ben forta, d'una amiga.
La bona notícia fa referència justament al que et deia del meu amic. Després de moltes sessions de tractaments agressius finalment les proves surten bones!! :-)
Publicar un comentario