Diumenge celebració d'un aniversari.Molta alegria. Molts desitjos de felicitat. Molta vida. Fins hi tot hi havia el pare del marit de l'homenatjada que te 95 anys. I ell feliç i joiós.
Avui, però, he conegut una nena de 8 anys, que ahir la van haver d'ingressar d'urgència a l'hospital perquè li han diagnosticat una leucèmia greu. Preveuen els pares que hi haurà d'estar ingressada uns vuit mesos pel rebre el tractament adequat.
També he estat una estona amb un noi de 16 anys i amb un de 15 que ja és la cinquena vegada que recauen en la malaltia que pateixen i s'han de sotmetre a tractament mèdic intensiu.
Pel messenger unes amiguetes de 10 anys m'han demanat de jugar a les dames a travès del MSN.I han perdut evidentment.
Unes amigues m'han explicat que estudiaven de valent i que valia la pena d'esforçar-se ara que podien estudiar el batxillerat.
Uns amics m'encoratgen a mantenir els meus Blocs i que hi expressi el que penso i que em llegeixen de tant en tant.
Quants contrastos!. Uns de joia.Altres que desmonten la tranquil·litat familiar, la feina que havia costat tant d'obtenir perquè cal acompanyar la seva filla en els moments de la malaltia. Quanta estimació en els comentaris dels blocs. I quant de dolor en la realitat de la vida.Uns conforten els altres. I els altres avisen que la vida és així.Alegria-dolor-joia-estimació i patiment. Bona nit, que demà he de matinejar perquè vaig a "Rauxa". Una altra realitat ben viva i colpidora.
Avui, però, he conegut una nena de 8 anys, que ahir la van haver d'ingressar d'urgència a l'hospital perquè li han diagnosticat una leucèmia greu. Preveuen els pares que hi haurà d'estar ingressada uns vuit mesos pel rebre el tractament adequat.
També he estat una estona amb un noi de 16 anys i amb un de 15 que ja és la cinquena vegada que recauen en la malaltia que pateixen i s'han de sotmetre a tractament mèdic intensiu.
Pel messenger unes amiguetes de 10 anys m'han demanat de jugar a les dames a travès del MSN.I han perdut evidentment.
Unes amigues m'han explicat que estudiaven de valent i que valia la pena d'esforçar-se ara que podien estudiar el batxillerat.
Uns amics m'encoratgen a mantenir els meus Blocs i que hi expressi el que penso i que em llegeixen de tant en tant.
Quants contrastos!. Uns de joia.Altres que desmonten la tranquil·litat familiar, la feina que havia costat tant d'obtenir perquè cal acompanyar la seva filla en els moments de la malaltia. Quanta estimació en els comentaris dels blocs. I quant de dolor en la realitat de la vida.Uns conforten els altres. I els altres avisen que la vida és així.Alegria-dolor-joia-estimació i patiment. Bona nit, que demà he de matinejar perquè vaig a "Rauxa". Una altra realitat ben viva i colpidora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario