- L'Antonio li costa molt dominar el "ratolí" del seu ordinador. Però s'ha adonat que ha millorat i vol continuar millorant. Aquest fet m'ha fet feliç. És que per la seva malaltia això és molt difícil...
- Lunting continua amb la seva empenta de voler conèixer bé el català. I al Samir també...cada setmana. No falten mai. I jo, evidentment, tampoc puc fallar. He d'estar atent...
- En Franz - bolivià -li he ensenyat com es fa un fotolog. Què content està! Des de l'hospital, ja fa 3 setmanes que hi és es pot comunicar amb la seva família i els seus amics.
- La mare d'un amic del meu fill ha mort d'un infart de forma instantània
l'amic i el pare de l'amic, no entenen que puguin passar aquestes coses. D'un dia per l'altre. De moment ja no veuen quin sentit té la la seva vida...si es pot acabar d'aquesta manera. Tots els projectes a norris. "Paga la pena de lluitar per la vida? Paga la pena de donar vida a nous éssers?" Preguntes que es feien. I jo escoltant-los...i els deia: "Jo veig cada dia a l'hospital fets com aquests.I només puc acompanyar als éssers vius en el dolor i en el misteri de la vida, sense intentar comprendre-la" L'esperança ajuda a valorar la vida, la que comença, la que segueix i la que acaba...
- "Cal estar atents sobre nosaltres...
- Avui també ha mort la Sra. Ribes, de 91 anys...plena d'esperança. I demà en el funeral pregarem tot esperant i "tot estant atents..."
1 comentario:
Manel, m'agrda molt el teu bloc perquè és sincer i escrit a flor de pell, des de la vida. No el deixis, paga molt la pena. Una abraçada
eloi
Publicar un comentario