martes, julio 24, 2007

Un dia d'estiu...


- Tinc, ja fa uns dies, una mica de dolor a l'articulació del genoll dret...
- Ja he près les pastilles que el meu metge em va receptar...
- La meva sogra també té dolor a les cames...
- El meu cunyat pendent de la radioteràpia i l'altre cunyat té dolor del nervi ciàtic.I la seva dona amb el "liquen plas" crònic, a la pell.

- El meu fill i la seva companya ha anat a fer un curset de submarinisme. Pensen anar a Menorca i a unes illes a veure el fons.
- L'altre fill va valorant unes ofertes de treball.
- La meva jove a finals d'agost espera el seu segon fill, l'Oriol.
- La meva dona i jo , dijous, assistirem a la "12a. Escola d'estiu del Voluntariat" a la Seu d'Urgell.

I el meu nét,en Joel, i els seus cosinets...fent boles de terra mullada i fent servir la grua per transportar-les. No paren. No els fa mal res. Millor dit, en Joel babeja perquè li està sortin un queixal. Tot ho estan fent per sortir-se'n del que pretenen. No tenen gaire més perspectives de futur. Tenen el present.

I jo el contemplo, amb totes les xacres meves i de la familia, que comporten els anys viscuts.
I penso que la seva vida futura depèn, per un costat de l'ambient on viuran, dels valors que els trametrem en veure'ns actuar.Confien en els seus pares i gent gran que els envolten...
Quan es facin grans ja optaran, ja decidiran.....Ara només pensen en ells.

I nosaltres els hi escapçarem les ales en les seves ànsies de viure, de llibertat, de somni, d'il·lusions? O els ajudarem a ser lliures de veritat, a assolir els somnis i il·lusions que tenen ?

Penso en l'ordre còsmic que ens envolta... Jo en dic "Projecte de Déu"... I davant d'això penso en la responsabilitat del dia a dia i en la contribució a què estic cridat a fer en l'acompliment del dit "Projecte..." i el dels meus néts i cosinets...

L'estiu, també serveix per això...tot prenent el sol i banyant-nos.

1 comentario:

SSQ dijo...

M'agrada la foto d'aquests nens que juguen tranquil·lament. Després d'haver vist com s'ho passen els nens palestins... I la gent palestina en general. Tornes d'allà i Catalunya sembla un altre món i sembla que la gent d'aquí parli un idioma diferent (no em refereixo a català en comptes d'àrab o anglès). Aquí el tema d'aquests dies és l'anar de vacances. Els d'allà no van de vacances. Tenen prou feines a moure's per anar a treballar o al metge, amb tants controls. Em sap greu que la gent tingui dolors, però jo de gran preferiria tenir dolor als ossos abans de tenir la vida amenaçada cada dia i la manca de llibertat en els meus moviments. En fi, que us milloreu tots plegats i passeu un bon estiu.