Escric amb una sola mà...
"no vetllava, no estava atent..."
No he vist un clot al terra i m'ha fet caure i m'he trencat el 5ê. metacarpià de la mà esquerra.
M'ha fet pensar...quantes coses, quants esdeveniments hi ha en el meu dia a dia...i no m'adono d'ells, no hi estic atent...
N'hi ha que sí...
- una amiga m'explicava que acaba de morir sa mare de 87 anys...semblava talment que esperés que morís son fill de 47 anys..(havia mor el mes de setembre passat)-"Fes-me un lloc al cel...que jo hi vindré aviat i vull estar al teu costat"
- la meva sogra avui ha celebrat el seu 87è aniversari amb els seus fills, néts i besnéts...Tothom li diu "Iaia" per distinguir-la de les àvies. EllA sempre està atenta..i vetllant.
- ahir ens vam trobar 12 companys, mestres...els primers que vàrem començar, l'escola de l'Ateneu, en una de les seves èpoques...Qui més qui menys..al voltant dels 60 anys...
- uns amics ens explicaven les pèripècies, enquestes i anys que han hagut d'esperar per poder fer-se realitat, l'adopció d'una nena nascuda a Rúsia. L'altre tot just ha iniciat els tràmits d'idoneïtat per poder-ne adoptar una altra, també.
- Demà serà el primer dia d'una nova experiència, en el nostre poble: el voluntariat per a fer "reforç escolar" a nenes i nens i joves amb necessitats diverses...
- un dia d'aquests els nens i nenes de l'hospital i dels esplais on vaig podran signar en el meu braç enguixat...Quina ilu...que em fa. És que mai he tingut aquesta oportunitat.
- Demà, a la meva dona, li entregaran l'estudi genètic de risc,ja que diverses vegades l'han intervingut per extirpar-li cèl·lules canceroses. Com el rebrem aquest informe? amoinats, resignats, enfadats...esperançats...?
- El meu nebot ha celebrat el naixement de la seva segona filla - Lila-...quina il·lusió davant aquesta nova vida...i la mare..tapant les orelles per protegir-la del soroll pertorbador que l'envoltava...No poso la seva foto...perquè volen el seu major bé i no la volen exposar a cap risc de publicitat.
- També he rebut l'estudi del "recompte" de les persones sense sostre a la ciutat de Barcelona...i així veure com es pot acollir i atendre dignament aquesta realitat.
Quantes ocasions no aporta cada dia, la vida...Cal estar atents...cal vetllar i saber-hi estar responsablement...Això és la vida.
1 comentario:
Ai, Manel... espero que no siguis esquerrà com jo!!
De totes formes, veig que, per fer-ho amb una sola ma, has escrit molt :-)
Moltes felicitats a la teva sogra!! Què macos els petits amb els pastissos :-))
I ànim pel resultat de les proves demà de la teva dona. En tot cas aquests estudis van molt bé per previndre, feu molt bé de fer-los!!
Una forta abraçada i cuideu-vos!!
Publicar un comentario